APUNTES DE PENAL 2
TEMA 1 . LA TEORIA JURIDICA DEL DELICTE (conceptes abstractes)
INTRODUCCIÓ
Judici de desvalor sobre el fet (antijuricitat) i desvalor sobre l'autor d'aquest fet
(culpabilitat). Han d' existir aquests dos elements per a que existeixi un delicte.
Piramide: a la base_tipicitat, per sobre_antijuridicitat, per sobre_culpabilitat, i
finalment en alguns casos punibilitat.
1. Tipicitat (objectiu, subjectiu)
2. Antijuridicitat
3. Culpabilitat
4. Punibilitat
Per comprovar si una condicta es delictiva s'ha de seguir un ordre.
Teoria general del delicte
La Teoria General del Delito estudia les característiques comuns que ha de tenir
qualsevol conducta (acció) u omissió per ser considerada delicte. Hi ha
característiques que són comunes i s’estudien a la Part General del Dret penal i
constitueixen la essència del concepte general de delicte, la verificació
d’aquestes característiques comuns correspon a la Teoria General del Delicte. Y
altres que es diferències els tipus penals uns i d’altres que s’estudien a la Part
Especial.
La primera feina amb la que es troba la Teoria General del Delicte és la
definició del concepte de delicte. Per saber que és un delicte hem de partir del
dret positiu, el dret escrit que dóna seguretat jurídica. Des d’un punt de vista
jurídic el dret és tota conducta que el legislador sanciona amb una pena,
conseqüència del principi de legalitat: Nullum crimen sine lege (impedeix
considerar com a delicte tota conducta que no hagi sigut determinada
prèviament per la llei—concepte formal), derivat de la constitució i Codi Penal.
,Elements i estructura del concepte de delicte
Cada norma escrita té una valoració, es prohibeix una cosa, es desvalora una
conducta per alguna raó que dóna valor a la vida humana. La norma penal
protegeix un bé jurídic.
En tot delicte hi ha un judici de desvalor, és a dir, una norma penal desvalora
una determinada cosa, que és doble: un sobre el fet (antijuridicitat) i una altre
sobre l’autor (culpabilitat).
En el primer cas s’inclou que la conducta sigui per acció u omissió, medis i
formes en que es realitza, els seus objectes i subjectes i la relació causal i
psicològica amb el resultat. En la segona es troben les facultats psíquiques de
l’autor, el coneixement de l’acció per part de l’autor i la exigibilitat de un
comportament diferent. Las causes de justificació, la falta de facultat
psíquiques en el autor son exemple que exclouen la imputabilitat.
Per imposar una mesura de seguretat o correcció és suficient amb la comissió
de un fet antijurídic, encara que l’autor no sigui culpable del mateix, sin
embargo, es necessari que el fet sigui aintijuridic que l’autor que l’ha comès
sigui culpable del mateix.
No tot fet antijuridic realitzar per un actor culpable és un delicte. De tota la
gama de conductes antijurídiques que es cometen, el legislador ha seleccionat
gran part d’elles, normalment les més greus. Aquest procés de selecció en la
llei s’anomena tipicitat: l’adequació de un fet comès a la descripció que aquell
fet es fa en la llei penal. La tipicitat és la conseqüència del principi de legalitat.
EXPLICACIÓ DE LA PIRÀMIDE
La tipicitat és el que hi ha recollit el codi penal. Conducta tipificada = recollida
en el Codi Penal. Per poder afirmar la tipicitat hauríem d’identificar i verificar
elements com “s’ha produït una mort” i “algú ha matat algú”, per tant,
identificar una part objectiva i una subjectiva exemple del article 148. És a dir,
a la tipicitat hi ha una part subjectiva i una objectiva.
Una vegada afirmat que el dret es tipificat, hem de valorar si és antijurídic. No
seria antijuridic en el cas que per exemple s’hagi produït una mort en legitima
defensa o un policia hagi disparat pel bé públic, ja que, una altre persona
, estava causant perill a unes altres. El fet seria tipicitat però no antijuridic.
També hi ha casos en que encara que el fet sigui tipificat i antijuridic no hi hagi
culpabilitat en casos inimputables com per exemple un drogoaddicte o un
esquizofrènic.
La punibilitat són determinats elements que s’exigeixen en determinats
delictes, no passa sempre. Per exemple en determinats delicte s’exigeix que la
persona que hagi estat afectada pel delicte denunciï aquest fet (condició
objectiva). Són requisits que no formen part de la construcció teòrica sinó que
són condicions per poder sancionar a una persona. Si el delicte a prescrit no
serà punible.
Per acabar la definició del delicte d’acord amb la teoria jurídica del delicte
podem dir que és tota conducta entesa com acció o omissió que sigui típica,
antijuridica i culpable i punible en alguns casos.
Ordenació:
1. Tipicitat, només la conducta típica descrita en el tipus penal pot servir
com a base a posterior valoracions.
2. Indagació sobre l’antijuridicitat del fet (s’ha realitat o no conforme el
Dret)
3. Comprovar si l’autor es culpable o no.
La tipicitat està formada per la part objectiva i per la part subjectiva. Despres
de la tipicitat haurem d'analitzar si és antijurídic.
Subjetivo: que un major d' edad surti amb un menor.
Objetivo: comprovar realmente si es una conducta delictiva.
Si objectivament diem que el fet no és típic (tipicitat), ja no pasarem a la fase
d'antijuridicitat.
S' ha de poder demostrar objectivament que una persona es delinqüet, per
exemple si algun dia algú sospita de que jo soc una delinqüent pero enrealitat
TEMA 1 . LA TEORIA JURIDICA DEL DELICTE (conceptes abstractes)
INTRODUCCIÓ
Judici de desvalor sobre el fet (antijuricitat) i desvalor sobre l'autor d'aquest fet
(culpabilitat). Han d' existir aquests dos elements per a que existeixi un delicte.
Piramide: a la base_tipicitat, per sobre_antijuridicitat, per sobre_culpabilitat, i
finalment en alguns casos punibilitat.
1. Tipicitat (objectiu, subjectiu)
2. Antijuridicitat
3. Culpabilitat
4. Punibilitat
Per comprovar si una condicta es delictiva s'ha de seguir un ordre.
Teoria general del delicte
La Teoria General del Delito estudia les característiques comuns que ha de tenir
qualsevol conducta (acció) u omissió per ser considerada delicte. Hi ha
característiques que són comunes i s’estudien a la Part General del Dret penal i
constitueixen la essència del concepte general de delicte, la verificació
d’aquestes característiques comuns correspon a la Teoria General del Delicte. Y
altres que es diferències els tipus penals uns i d’altres que s’estudien a la Part
Especial.
La primera feina amb la que es troba la Teoria General del Delicte és la
definició del concepte de delicte. Per saber que és un delicte hem de partir del
dret positiu, el dret escrit que dóna seguretat jurídica. Des d’un punt de vista
jurídic el dret és tota conducta que el legislador sanciona amb una pena,
conseqüència del principi de legalitat: Nullum crimen sine lege (impedeix
considerar com a delicte tota conducta que no hagi sigut determinada
prèviament per la llei—concepte formal), derivat de la constitució i Codi Penal.
,Elements i estructura del concepte de delicte
Cada norma escrita té una valoració, es prohibeix una cosa, es desvalora una
conducta per alguna raó que dóna valor a la vida humana. La norma penal
protegeix un bé jurídic.
En tot delicte hi ha un judici de desvalor, és a dir, una norma penal desvalora
una determinada cosa, que és doble: un sobre el fet (antijuridicitat) i una altre
sobre l’autor (culpabilitat).
En el primer cas s’inclou que la conducta sigui per acció u omissió, medis i
formes en que es realitza, els seus objectes i subjectes i la relació causal i
psicològica amb el resultat. En la segona es troben les facultats psíquiques de
l’autor, el coneixement de l’acció per part de l’autor i la exigibilitat de un
comportament diferent. Las causes de justificació, la falta de facultat
psíquiques en el autor son exemple que exclouen la imputabilitat.
Per imposar una mesura de seguretat o correcció és suficient amb la comissió
de un fet antijurídic, encara que l’autor no sigui culpable del mateix, sin
embargo, es necessari que el fet sigui aintijuridic que l’autor que l’ha comès
sigui culpable del mateix.
No tot fet antijuridic realitzar per un actor culpable és un delicte. De tota la
gama de conductes antijurídiques que es cometen, el legislador ha seleccionat
gran part d’elles, normalment les més greus. Aquest procés de selecció en la
llei s’anomena tipicitat: l’adequació de un fet comès a la descripció que aquell
fet es fa en la llei penal. La tipicitat és la conseqüència del principi de legalitat.
EXPLICACIÓ DE LA PIRÀMIDE
La tipicitat és el que hi ha recollit el codi penal. Conducta tipificada = recollida
en el Codi Penal. Per poder afirmar la tipicitat hauríem d’identificar i verificar
elements com “s’ha produït una mort” i “algú ha matat algú”, per tant,
identificar una part objectiva i una subjectiva exemple del article 148. És a dir,
a la tipicitat hi ha una part subjectiva i una objectiva.
Una vegada afirmat que el dret es tipificat, hem de valorar si és antijurídic. No
seria antijuridic en el cas que per exemple s’hagi produït una mort en legitima
defensa o un policia hagi disparat pel bé públic, ja que, una altre persona
, estava causant perill a unes altres. El fet seria tipicitat però no antijuridic.
També hi ha casos en que encara que el fet sigui tipificat i antijuridic no hi hagi
culpabilitat en casos inimputables com per exemple un drogoaddicte o un
esquizofrènic.
La punibilitat són determinats elements que s’exigeixen en determinats
delictes, no passa sempre. Per exemple en determinats delicte s’exigeix que la
persona que hagi estat afectada pel delicte denunciï aquest fet (condició
objectiva). Són requisits que no formen part de la construcció teòrica sinó que
són condicions per poder sancionar a una persona. Si el delicte a prescrit no
serà punible.
Per acabar la definició del delicte d’acord amb la teoria jurídica del delicte
podem dir que és tota conducta entesa com acció o omissió que sigui típica,
antijuridica i culpable i punible en alguns casos.
Ordenació:
1. Tipicitat, només la conducta típica descrita en el tipus penal pot servir
com a base a posterior valoracions.
2. Indagació sobre l’antijuridicitat del fet (s’ha realitat o no conforme el
Dret)
3. Comprovar si l’autor es culpable o no.
La tipicitat està formada per la part objectiva i per la part subjectiva. Despres
de la tipicitat haurem d'analitzar si és antijurídic.
Subjetivo: que un major d' edad surti amb un menor.
Objetivo: comprovar realmente si es una conducta delictiva.
Si objectivament diem que el fet no és típic (tipicitat), ja no pasarem a la fase
d'antijuridicitat.
S' ha de poder demostrar objectivament que una persona es delinqüet, per
exemple si algun dia algú sospita de que jo soc una delinqüent pero enrealitat
