Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
TEMA 8: FLOEMA
8.1 Aspectes generals
Estructura localitzada per tota la planta, arrels, tiges, fulles. És un teixit vascular complexe,
constituït per elements conductors del floema (elements cribosos), cèl·lules parenquimàtiques i per
cèl·lules esclerenquimàtiques, fibres i esclereides.
Deriva tant del procàmbium (creixement primari) com del càmbium vascular (creixement
secundari, el càmbium vascular origina les cèl·lules mare del floema secundari que originaran els
elements del floema).
Tant procàmbium com càmbium vascular són teixits parenquimàtics compactes, per això el floema
també és compacte, els espais entre cèl·lules són molt petits o inexistents.
Els elements cribosos (tenen un gran valor taxonòmic) estan constituïts per:
• Cèl·lules criboses: cèl·lules especialitzades en elaborar saba elaborada. Es troben
únicament en els gimnospermes.
• Membres dels tubs cribosos: En angiospermes només hi ha membres dels tubs cribosos.
8.2 Estructura dels elements cribosos
Tant cèl·lules criboses com membres dels tubs cribosos són cèl·lules en forma de tub i són vives.
Quan són funcionals, per poder transportar la saba, han d'estar vives, si es moren no poden realitzar
la funció. Aquestes cèl·lules estan vives perquè només presenten lamina mitja i paret primaria, en
condicions normals mai presentara dipòsits de paret secundaria. Tots dos elements, per ser
funcionals han de perdre el nucli. En el seu citoplasma
(mictoplasma) es realitzen un conjunt de canvis quan la cèl·lula és
madura, que impliquen la pèrdua de la majoria d'orgànuls
citoplasmàtics i els que queden són pocs i estan degenerats. Només
queden algunes mitocòndries, alguns plastidis i RE. Aquestes
cèl·lules en el seu citoplasma tenen filaments de proteïna P que van
formant feixos. Malgrat han perdut moltes coses, tenen la
membrana plasmàtica (plasmalema) funcional, que presenta
permeabilitat selectiva i turgència.
En aquests dos tipus de cèl·lules, la seva paret primaria és diferent ja que el component fibril·lar
està constituït per glucosa però també per residus de cal·losa, que és un polisacàrid format per
residus de glucosa per enllaços glicosídics beta (1→4). En aquesta paret primària i làmina mitja hi
1
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
trobem unes especialitzacions de la paret que permeten comunicar els elements conductors amb
cèl·lules adjacents. Aquesta especialització és la Criba, que són porus primaris modificats.
8.3 La criba
8.3.1 Composició
Està compartida per dues cèl·lules adjacents. Està constituïda d'una modificació de la paret
primària, que consisteix en que en el lloc on trobem la criba té una depressió, és més prima. En
aquesta depressió apareixen uns porus o perforacions envoltats de cal·losa. En cada porus hi ha un
cordó plasmàtic de connexió constituït de plasmalema i citoplasma. Amb aquesta estructura
s'aconsegueix comunicar un element conductor amb elements conductors adjacents. Per aquesta
estructura es pot fer circular saba elaborada per passar d'un element conductor a un altre.
8.3.2 Localització
La podem trobar entre elements conductors i entre elements conductors del floema i cèl·lules
parenquimàtiques.
8.3.3 Classificació
Es classifiquen segons el diàmetre dels seus porus:
• Porus petits (100nm): es diuen cribes senzilles. Tenen una mida
que recorda a un canal plasmodèsmic. Es poden agrupar, i si ho fan
formen una estructura poc especialitzada.
• Porus grans (1-10µm): les cribes formades per porus grans es
diuen placa cribosa.
8.4 La cal·losa
Un cop format el porus es comença a dipositar al voltant d'aquest cal·losa. Es va dipositant cal·losa
fins que es trenca el cordó plasmàtic de connexió. Quan el trenca, coincideix sempre amb els
períodes de repòs d'alguns arbres al hivern degut a que s'interromp el flux de saba elaborada, i per
tant els cau la fulla i l'arbre queda en repòs. Quan torna el bon temps, la cal·losa desapareix i l'arbre
torna a brotar, perquè es torna a establir el cordó plasmàtic de connexió i en conseqüència es
restableix flux de saba elaborada. Aquest fet es repeteix dos cicles com a màxim en qualsevol dels
arbres, màxim 3. A partir de la 3a vegada, l'element conductor del floema mor per sempre, i per tant
2
Ampliació d'histologia
TEMA 8: FLOEMA
8.1 Aspectes generals
Estructura localitzada per tota la planta, arrels, tiges, fulles. És un teixit vascular complexe,
constituït per elements conductors del floema (elements cribosos), cèl·lules parenquimàtiques i per
cèl·lules esclerenquimàtiques, fibres i esclereides.
Deriva tant del procàmbium (creixement primari) com del càmbium vascular (creixement
secundari, el càmbium vascular origina les cèl·lules mare del floema secundari que originaran els
elements del floema).
Tant procàmbium com càmbium vascular són teixits parenquimàtics compactes, per això el floema
també és compacte, els espais entre cèl·lules són molt petits o inexistents.
Els elements cribosos (tenen un gran valor taxonòmic) estan constituïts per:
• Cèl·lules criboses: cèl·lules especialitzades en elaborar saba elaborada. Es troben
únicament en els gimnospermes.
• Membres dels tubs cribosos: En angiospermes només hi ha membres dels tubs cribosos.
8.2 Estructura dels elements cribosos
Tant cèl·lules criboses com membres dels tubs cribosos són cèl·lules en forma de tub i són vives.
Quan són funcionals, per poder transportar la saba, han d'estar vives, si es moren no poden realitzar
la funció. Aquestes cèl·lules estan vives perquè només presenten lamina mitja i paret primaria, en
condicions normals mai presentara dipòsits de paret secundaria. Tots dos elements, per ser
funcionals han de perdre el nucli. En el seu citoplasma
(mictoplasma) es realitzen un conjunt de canvis quan la cèl·lula és
madura, que impliquen la pèrdua de la majoria d'orgànuls
citoplasmàtics i els que queden són pocs i estan degenerats. Només
queden algunes mitocòndries, alguns plastidis i RE. Aquestes
cèl·lules en el seu citoplasma tenen filaments de proteïna P que van
formant feixos. Malgrat han perdut moltes coses, tenen la
membrana plasmàtica (plasmalema) funcional, que presenta
permeabilitat selectiva i turgència.
En aquests dos tipus de cèl·lules, la seva paret primaria és diferent ja que el component fibril·lar
està constituït per glucosa però també per residus de cal·losa, que és un polisacàrid format per
residus de glucosa per enllaços glicosídics beta (1→4). En aquesta paret primària i làmina mitja hi
1
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
trobem unes especialitzacions de la paret que permeten comunicar els elements conductors amb
cèl·lules adjacents. Aquesta especialització és la Criba, que són porus primaris modificats.
8.3 La criba
8.3.1 Composició
Està compartida per dues cèl·lules adjacents. Està constituïda d'una modificació de la paret
primària, que consisteix en que en el lloc on trobem la criba té una depressió, és més prima. En
aquesta depressió apareixen uns porus o perforacions envoltats de cal·losa. En cada porus hi ha un
cordó plasmàtic de connexió constituït de plasmalema i citoplasma. Amb aquesta estructura
s'aconsegueix comunicar un element conductor amb elements conductors adjacents. Per aquesta
estructura es pot fer circular saba elaborada per passar d'un element conductor a un altre.
8.3.2 Localització
La podem trobar entre elements conductors i entre elements conductors del floema i cèl·lules
parenquimàtiques.
8.3.3 Classificació
Es classifiquen segons el diàmetre dels seus porus:
• Porus petits (100nm): es diuen cribes senzilles. Tenen una mida
que recorda a un canal plasmodèsmic. Es poden agrupar, i si ho fan
formen una estructura poc especialitzada.
• Porus grans (1-10µm): les cribes formades per porus grans es
diuen placa cribosa.
8.4 La cal·losa
Un cop format el porus es comença a dipositar al voltant d'aquest cal·losa. Es va dipositant cal·losa
fins que es trenca el cordó plasmàtic de connexió. Quan el trenca, coincideix sempre amb els
períodes de repòs d'alguns arbres al hivern degut a que s'interromp el flux de saba elaborada, i per
tant els cau la fulla i l'arbre queda en repòs. Quan torna el bon temps, la cal·losa desapareix i l'arbre
torna a brotar, perquè es torna a establir el cordó plasmàtic de connexió i en conseqüència es
restableix flux de saba elaborada. Aquest fet es repeteix dos cicles com a màxim en qualsevol dels
arbres, màxim 3. A partir de la 3a vegada, l'element conductor del floema mor per sempre, i per tant
2
