Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
TEMA 4: ELS MERISTEMES
4.1 Concepte
Conjunt de cèl·lules que proliferen activament i donen lloc a descendents.
La desdiferenciació és un concepte que permet explicar com a partir d'una cèl·lula vegetal
diferenciada, aquesta perd la seva capacitat i n'assoleix una de nova, la de proliferació, donar lloc a
descendents. Sempre hem de partir d'una cèl·lula diferenciada i especialitzada.
4.2 Característiques citològiques
Qualsevol meristema presenta una paret cel·lular molt prima, la més prima de totes les cèl·lules
vegetals que trobem. La paret cel·lular està constituïda per la lamina mitja i paret primària.
Tenen nuclis voluminosos i els seus nuclèols són igualment voluminosos. Són pobres en orgànuls
citoplasmàtics. Tenen morfologia polièdrica amb un nombre variable de cares.
4.3 Tipus de divisions
Quan aquestes proliferen, podem classificar aquestes divisions, el pla de citocinesi el podem trobar
orientat de dues maneres:
• Transversal: el pla de divisió és sempre perpendicular al eix vertical de la cèl·lula, llavors
un descendent va cap a dalt i l'altre cap abaix. Gràcies a aquest, l'individu creix en longitud,
com a una paret si li anem afegint maons.
Eix vertical
• Longitudinal:
◦ Anticlinals o radials: el pla de divisió és perpendicular respecte la superfície, per tant
tenim un descendent cap a la dreta i l'altre cap a l'esquerre. Aconseguim que creixi en
amplada.
superfície
◦ Periclinals o tangencials: el pla de divisió és aproximadament paral·lel respecte la
superfície de l'òrgan o la part de la planta que s'estigui treballant. Un descendent va cap a
1
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
la superfície i l'altre s'interioritza dins l'òrgan.
4.4 Classificació
• Segons el seu origen:
◦ Primaris: Aquells que deriven de teixits embrionaris.
◦ Secundaris: Deriven de teixits adults una mica diferenciats.
• Segons on es trobin:
◦ Apicals: Son els que estan localitzats a l'àpex de la planta, en els extrems de la planta.
Poden ser primaris o secundaris
◦ Laterals secundaris: sempre estan interioritzats a la planta. Sempre son secundaris. Els
hem de veure amb microscopi fent un tall histològic. Al espai assoleixen la morfologia
d'un cilindre buit. Sempre estan delimitats per dins i fora el cilindre de teixits
diferenciats.
◦ Intercalars: son els que es fan com a consequencia d'una acció mecànica sobre la
planta.
El creixement primari de la planta és aquell que s'aconsegueix gràcies a l'activitat proliferativa dels
meristemes apicals. Gràcies a això, les plantes ens creixeran en longitud. Tots els teixits vegetals
originats a partir de l'activitat proliferativa dels meristemes apicals, formaran el cos primari de la
planta. Totes les plantes tenen creixement primari. Algunes a més a més, presenten creixement
secundari, en amplada, que és degut a l'activitat proliferativa dels meristemes laterals, i els teixits
vegetals que derivin d'aquests, seran teixits secundaris i formaran el cos secundari de la planta.
4.5 Classificació dels teixits vegetals
Teixit primari Teixit secundari
Parènquima Si Si
Colènquima Si No
Esclerènquima Si Si
Xilema Si Si
Floema Si Si
Epidermis Si No
Peridermis No Si
2
Ampliació d'histologia
TEMA 4: ELS MERISTEMES
4.1 Concepte
Conjunt de cèl·lules que proliferen activament i donen lloc a descendents.
La desdiferenciació és un concepte que permet explicar com a partir d'una cèl·lula vegetal
diferenciada, aquesta perd la seva capacitat i n'assoleix una de nova, la de proliferació, donar lloc a
descendents. Sempre hem de partir d'una cèl·lula diferenciada i especialitzada.
4.2 Característiques citològiques
Qualsevol meristema presenta una paret cel·lular molt prima, la més prima de totes les cèl·lules
vegetals que trobem. La paret cel·lular està constituïda per la lamina mitja i paret primària.
Tenen nuclis voluminosos i els seus nuclèols són igualment voluminosos. Són pobres en orgànuls
citoplasmàtics. Tenen morfologia polièdrica amb un nombre variable de cares.
4.3 Tipus de divisions
Quan aquestes proliferen, podem classificar aquestes divisions, el pla de citocinesi el podem trobar
orientat de dues maneres:
• Transversal: el pla de divisió és sempre perpendicular al eix vertical de la cèl·lula, llavors
un descendent va cap a dalt i l'altre cap abaix. Gràcies a aquest, l'individu creix en longitud,
com a una paret si li anem afegint maons.
Eix vertical
• Longitudinal:
◦ Anticlinals o radials: el pla de divisió és perpendicular respecte la superfície, per tant
tenim un descendent cap a la dreta i l'altre cap a l'esquerre. Aconseguim que creixi en
amplada.
superfície
◦ Periclinals o tangencials: el pla de divisió és aproximadament paral·lel respecte la
superfície de l'òrgan o la part de la planta que s'estigui treballant. Un descendent va cap a
1
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
la superfície i l'altre s'interioritza dins l'òrgan.
4.4 Classificació
• Segons el seu origen:
◦ Primaris: Aquells que deriven de teixits embrionaris.
◦ Secundaris: Deriven de teixits adults una mica diferenciats.
• Segons on es trobin:
◦ Apicals: Son els que estan localitzats a l'àpex de la planta, en els extrems de la planta.
Poden ser primaris o secundaris
◦ Laterals secundaris: sempre estan interioritzats a la planta. Sempre son secundaris. Els
hem de veure amb microscopi fent un tall histològic. Al espai assoleixen la morfologia
d'un cilindre buit. Sempre estan delimitats per dins i fora el cilindre de teixits
diferenciats.
◦ Intercalars: son els que es fan com a consequencia d'una acció mecànica sobre la
planta.
El creixement primari de la planta és aquell que s'aconsegueix gràcies a l'activitat proliferativa dels
meristemes apicals. Gràcies a això, les plantes ens creixeran en longitud. Tots els teixits vegetals
originats a partir de l'activitat proliferativa dels meristemes apicals, formaran el cos primari de la
planta. Totes les plantes tenen creixement primari. Algunes a més a més, presenten creixement
secundari, en amplada, que és degut a l'activitat proliferativa dels meristemes laterals, i els teixits
vegetals que derivin d'aquests, seran teixits secundaris i formaran el cos secundari de la planta.
4.5 Classificació dels teixits vegetals
Teixit primari Teixit secundari
Parènquima Si Si
Colènquima Si No
Esclerènquima Si Si
Xilema Si Si
Floema Si Si
Epidermis Si No
Peridermis No Si
2
