Tema 3: peculiaritats de la cèl·lula vegetal

Núria Fuentes
Ampliació d'histologia

TEMA 3: PECULIARITATS DE LA CÈL·LULA VEGETAL
3.1 Introducció
Quan ens parlen de cèl·lula vegetal sempre ens inclouen el protoplast, format pel nucli i pel
citoplasma + una matriu extracel·lular que ha elaborat el protoplast que anomenem paret cel·lular.
Protoplast + paret cel·lular = cèl·lula vegetal. Moltes cèl·lules, per ser funcionals, necessiten perdre
el protoplast. Gairebé sempre ens persistirà la paret cel·lular.
Una cèl·lula vegetal pot tenir diferents mides, poden mesurar micres, mm o cm.
La morfologia de la cèl·lula vegetal és molt variada. Poden recordar a poliedres amb un nombre
variable de cares.




3.2 La paret cel·lular
La paret cel·lular l'elabora el protoplast i la seva funció és protegir el protoplast, però no l'aïlla del
medi ja que la paret permet la interacció de més d'un protoplast.
El protoplast es comporta sempre respecte del medi extracel·lular com una estructura hipertònica,
per tant, la cèl·lula vegetal és hipertònica respecte el medi extracel·lular, per tant l'aigua entrarà al
interior del protoplast, conseqüentment, el protoplast exerceix una força, una pressió contra la paret
cel·lular. Aquesta pressió s'anomena turgència o pressió de turgència.
La cèl·lula vegetal té la capacitat de regular la quantitat d'aigua que li entra gràcies al potassi, de
manera que la quantitat de K és molt elevada, la cèl·lula traurà potassi cap al exterior, fent que
l'entrada d'aigua sigui menor. També pot captar K del medi i com a conseqüència, això afavoreix
l'entrada d'aigua al protoplast.
Nomenclatura:
• Vacuola: orgànul citoplasmàtic típic de la cèl·lula vegetal.
• Vacuoma: El conjunt de vacuoles d'una cèl·lula o el conjunt de vacuoles de tot un conjunt
de cèl·lules d'un òrgan o estructura.
• Tonoplast: la membrana que delimita la vacuola.



1

, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia

La cèl·lula vegetal té la presencia de plastidis, òrgans delimitats per membranes. Es poden
classificar en:
• Amb pigments:
◦ Cloroplasts: color verd.
◦ Cromoplasts: color taronja o groc.
• Sense pigments: funció emmagatzematge
◦ Amiloplasts: emmagatzemen midó.
◦ Oleoplasts: emmagatzemen lípids
◦ Proteoplasts: emmagatzemen proteïnes.


3.2.1 Composició de la paret cel·lular
Està constituïda de tres parts:
• Component fibril·lar: està representat per la microfibril·la de la cel·lulosa, que està
constituïda per l'agrupació lineal de residus de glucosa, i estan unides mitjançant enllaços
glicosídics β(1→4). Tots aquests residus ens forma la cel·lulosa, i el conjunt de cel·lulosa
ens forma la microfibril·la de cel·lulosa.
• Component amorf: format per 4 parts:
◦ Hemicel·luloses: observem una població molt heterogènia de disacàrids. Aquests
disacàrids comparteixen que totes elles estan
formades per la seqüencia lineal de residus de
glucosa i la heterogeneïtat ve donada per si hi ha
residus de xilosa penjant de la glucosa, si hi ha
residus de galactosa penjant d'aquesta xilosa o si hi
ha residus de fucosa penjant de la galactosa.
Les hemicel·luloses sempre es relacionen a traves de la seqüencia lineal de les glucoses,
per tant aquestes s'uneixen amb les glucoses que formen part del component fibril·lar de
la paret cel·lular.
◦ Pectines: totes elles tenen tota una seqüencia lineal d'àcid galacturònic. En el punt on
aquest acid galacturònic es continua amb una ramnosa és el lloc on s'indueix variabilitat
a la molècula. Les pectines tenen capacitat d'aglutinar-se entre elles amb calci.



2