Tema 1:
L’atenció:
William James va dir que tothom sap que es l’atenció, però que es molt difícil
trobar una definició exacte de que es l’atenció i de quins processos implica la
atenció.
La atenció es un conjunt de processos que implica molts mecanismes
cerebrals. Es a dir el nostre cervell a la vegada esta fent molt processos
atencionals.
La atenció ens permet seleccionar la informació una vegada ja hem fet la
tasca, i així ens podrem centrar en una tasca.
La atenció exerceix control sobre la capacitat cognitiva: son un conjunt de
processos que esta fent el cervell tenint en conta les accions que estem fent.
Una tasca pot ser des de agafar una tassa.
A mes l’atenció evita la excessiva carrega d’informació, es a dir resumeix la
informació. No tota la estimulació que rebem del mon extern es important per
allò que estem fent en el moment.
La atenció també esta vinculada en l’activació de l’individu enfront a
situacions noves i planificades o insuficient apreses. Es a dir l’atenció ens
permetrà realitzar una tasca nova, ja que estarem atents, però poc a poc
anirem automatitzant aquesta tasca. I allò que inicialment ens distreia un cop
automatitzat podrem anar introduint mes i mes informació i tasques.
Per últim la atenció permet un processament perceptiu adequant dels
estímuls sensorials mes rellevants.
Així doncs podem entendre que l’atenció com: un mecanisme complex (format
per diversos sistemes cerebrals) implicat en el control i el processament de la
informació i en la selecció d’estímuls i el control de la conducta. No controla la
conducta 100% però si que posa recursos per poder fer la conducta.
A mes l’atenció te molt bones relacions amb altres sistemes cerebrals. Això
es molt present en el sistema de memòria i amb els processos perceptius. Esta
molt relacionat amb la memòria perquè gracies a ella podem recordar coses, i
per tant quan percebem un estímul podrem recordar si es important o no fixar-
nos en ell en el moment donat. L’atenció esta molt relacionada amb la
percepció perquè ella modula directament la percepció.
L’atenció es tant important que les persones que pateixen alteracions
atencionals, per exemple la heminegligència, mostren greus problemes
adaptatius.
, El que es veu en la heminegligència, es que el processament visual es
perfecte, el problema esta en l’atenció ja que nomes pot prestar atenció en un
camp visual. Per exemple si li demanem dibuixar una casa nomes pintarà la
meitat d’ella, ja que no presta atenció a l’altre mitat.
Hi han diverses temàtiques de l’atenció. Una de elles es la orientació de
l’atenció. Com vam dir podem veure l’atenció com un focus que il·lumina part
de les escenes, de mi mateix o dels estímuls. Això succeeix si hi ha una
orientació de la atenció.
Reflex d’orientació: un reflex es una acció que es desencadena de forma
automàtica, per tant no requereix de la voluntat per part de la persona. Aquest
reflex succeeix quan hi ha un estímul sensorial (aparició sobtada) o quan hi ha
l’absència d’un estímul (el estímul deixa d’estar present). Aquest estímul que
desapareix sol ser un estímul bastant intens. Si això succeeix nosaltres
mourem la nostra atenció cap a la direcció del estímul.
Això normalment requerirà un acte motor (moviment ocular o del cos).
Tipus d’atenció:
El reflex d’atenció es l’atenció exògena. Perquè el estímul prové de fora. I per
tant l’atenció exògena serà aquell estímul exogen que obtindrà la nostra
atenció. I a vegades capta l’atenció fins el punt de produir un reflex orientatiu.
Però això no succeeix sempre.
Els estímuls mes eficaços son: els sons estrepitosos, llums brillants que
apareixen de cop, moviment no predictible d’un objecte...
Atenció endògena: es una atenció que surt de un mateix, depenen de que
estigui fent (de la meva motivació) prestaré atenció a unes coses o a unes
altres. Per tant seleccionarem certs estímuls, per centrar-me en algunes
tasques i no en altres. Per tant requereix de control voluntari i depèn del
individu.
Atenció voluntària: es la que depèn de un mateix. I la atenció involuntària fa
referencia als processos automàtics. Per tant esta determinada per l’actitud de
la persona. Aquesta actitud pot ser activa o passiva.
En la atenció involuntària normalment es el estímul el que atrau la meva
atenció. Per tant esta relacionat amb l’atenció exògena. Mentre que la atenció
L’atenció:
William James va dir que tothom sap que es l’atenció, però que es molt difícil
trobar una definició exacte de que es l’atenció i de quins processos implica la
atenció.
La atenció es un conjunt de processos que implica molts mecanismes
cerebrals. Es a dir el nostre cervell a la vegada esta fent molt processos
atencionals.
La atenció ens permet seleccionar la informació una vegada ja hem fet la
tasca, i així ens podrem centrar en una tasca.
La atenció exerceix control sobre la capacitat cognitiva: son un conjunt de
processos que esta fent el cervell tenint en conta les accions que estem fent.
Una tasca pot ser des de agafar una tassa.
A mes l’atenció evita la excessiva carrega d’informació, es a dir resumeix la
informació. No tota la estimulació que rebem del mon extern es important per
allò que estem fent en el moment.
La atenció també esta vinculada en l’activació de l’individu enfront a
situacions noves i planificades o insuficient apreses. Es a dir l’atenció ens
permetrà realitzar una tasca nova, ja que estarem atents, però poc a poc
anirem automatitzant aquesta tasca. I allò que inicialment ens distreia un cop
automatitzat podrem anar introduint mes i mes informació i tasques.
Per últim la atenció permet un processament perceptiu adequant dels
estímuls sensorials mes rellevants.
Així doncs podem entendre que l’atenció com: un mecanisme complex (format
per diversos sistemes cerebrals) implicat en el control i el processament de la
informació i en la selecció d’estímuls i el control de la conducta. No controla la
conducta 100% però si que posa recursos per poder fer la conducta.
A mes l’atenció te molt bones relacions amb altres sistemes cerebrals. Això
es molt present en el sistema de memòria i amb els processos perceptius. Esta
molt relacionat amb la memòria perquè gracies a ella podem recordar coses, i
per tant quan percebem un estímul podrem recordar si es important o no fixar-
nos en ell en el moment donat. L’atenció esta molt relacionada amb la
percepció perquè ella modula directament la percepció.
L’atenció es tant important que les persones que pateixen alteracions
atencionals, per exemple la heminegligència, mostren greus problemes
adaptatius.
, El que es veu en la heminegligència, es que el processament visual es
perfecte, el problema esta en l’atenció ja que nomes pot prestar atenció en un
camp visual. Per exemple si li demanem dibuixar una casa nomes pintarà la
meitat d’ella, ja que no presta atenció a l’altre mitat.
Hi han diverses temàtiques de l’atenció. Una de elles es la orientació de
l’atenció. Com vam dir podem veure l’atenció com un focus que il·lumina part
de les escenes, de mi mateix o dels estímuls. Això succeeix si hi ha una
orientació de la atenció.
Reflex d’orientació: un reflex es una acció que es desencadena de forma
automàtica, per tant no requereix de la voluntat per part de la persona. Aquest
reflex succeeix quan hi ha un estímul sensorial (aparició sobtada) o quan hi ha
l’absència d’un estímul (el estímul deixa d’estar present). Aquest estímul que
desapareix sol ser un estímul bastant intens. Si això succeeix nosaltres
mourem la nostra atenció cap a la direcció del estímul.
Això normalment requerirà un acte motor (moviment ocular o del cos).
Tipus d’atenció:
El reflex d’atenció es l’atenció exògena. Perquè el estímul prové de fora. I per
tant l’atenció exògena serà aquell estímul exogen que obtindrà la nostra
atenció. I a vegades capta l’atenció fins el punt de produir un reflex orientatiu.
Però això no succeeix sempre.
Els estímuls mes eficaços son: els sons estrepitosos, llums brillants que
apareixen de cop, moviment no predictible d’un objecte...
Atenció endògena: es una atenció que surt de un mateix, depenen de que
estigui fent (de la meva motivació) prestaré atenció a unes coses o a unes
altres. Per tant seleccionarem certs estímuls, per centrar-me en algunes
tasques i no en altres. Per tant requereix de control voluntari i depèn del
individu.
Atenció voluntària: es la que depèn de un mateix. I la atenció involuntària fa
referencia als processos automàtics. Per tant esta determinada per l’actitud de
la persona. Aquesta actitud pot ser activa o passiva.
En la atenció involuntària normalment es el estímul el que atrau la meva
atenció. Per tant esta relacionat amb l’atenció exògena. Mentre que la atenció
