Política Espanyola i Catalana Grau en Ciències
Polítiques i de l’Administració
Marta Ruiz Pérez (2n curs – 1r
trimestre)
INTRODUCCIÓ I TEMA 1 – LES ARRELS HISTÒRIQUES DE
L’ACTUAL SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL I CATALÀ. RÈGIMS,
CONFLICTES I ACTORS 1808 – 1976.
El destí i la prosperitat dels països no està predeterminat per la
climatologia, recursos naturals, la situació geogràfica o el condicionant
cultural o ètnic.
(Botwsana, país sud-africà, institucions polítiques i econòmiques inclusives
després forjant un règim democràtic, estable i sense guerres internes ni
amb l’exterior).
Depèn de la política, dels líders, de les elits, de les institucions.
Això és rellevant en tots els períodes històrics.
El que realment importa són les institucions, tant en el seu
tipus i disseny, com en la seva qualitat i desenvolupament.
Les institucions (inclusives o extractives):
1. Inclusives
Creen incentius
Generen oportunitats
Determinen les polítiques públiques redistributives i d’innovació
I si són obertes a la majoria, faciliten el progrés econòmic i el
benestar col·lectiu
O inversament,
1. Extractives
Si són controlades per unes elits (extractives) dificulten el
progrés
1
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
,Política Espanyola i Catalana Grau en Ciències
Polítiques i de l’Administració
Marta Ruiz Pérez (2n curs – 1r
trimestre)
No creen incentius ni oportunitats
Mantenir l’statu quo de les pròpies elits i perpetuen la pobresa i
les desigualtats
Assolides les institucions inclusives, els Estats entren en una espiral creativa
i ascendent, denominat cercle virtuós.
Les institucions s’autoimposen sistemes de control contra una eventual
involució cap a institucions extractives.
Els cercles viciosos creen forces poderoses dirigides a perpetuar les
institucions extractives.
La història no determina el destí i els cercles viciosos no són irrompibles
Malgrat tot, són resistents.
Creen un procés de retroalimentació negativa en el que les institucions
polítiques extractives forgen institucions econòmiques extractives que, al
seu torn, creen la base per a la persistència d’institucions polítiques
extractives.
La perpetuació en el poder de las elits extractives motiva i alhora facilitarà
mantenir les coses com estan.
Bloquejant el creixement i evitant que la societat millori les seves
condicions.
Això últim requeriria canviar les institucions de manera inclusiva, repartir el
poder.
Obra: Democràcia incompleta, Vicenç Navarro.
Sistema electoral, en la pràctica discrimina les esquerres.
Monarquia, no rendeix comptes, com altres monarquies europees.
Absència de condemna explícita del franquisme, com el parlament italià,
alemany o francès respecte al règim col·laboracionista de Vichy.
2
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
, Política Espanyola i Catalana Grau en Ciències
Polítiques i de l’Administració
Marta Ruiz Pérez (2n curs – 1r
trimestre)
Escassetat d’instruments mediàtics de centre - esquerra o esquerra.
Propostes realitzades per partits de centre - esquerra o esquerra a la UE
apareixen com a radicals a Espanya.
La informació que ens arriba ho fa més esbiaixada cap a la dreta (cries in
Santiago Armesilla).
I. ELS GRANS PROBLEMES DELS SISTEMES POLÍTICS A ESPANYA
1812 – 1978
- Conflictes de legitimitat
- Dèficits d’integració política
- Mecanismes d’exclusió política
- Manca d’estructures de connexió societat – estat
I. L’ANTAGONISME POLÍTC A ESPANYA (1812 – 1936)
- Els eixos del conflicte polític
- Els pols de l’antagonisme
Les grans clivelles: la qüestió monàrquica, la qüestió social, la qüestió
social, la qüestió religiosa i la qüestió nacional.
CONFLICTE DE LEGITIMITATS
Conflicte de legitimitats present a tot el període 1814 – 1978 (amb
formulacions diverses):
Legitimitat tradicional – religiosa vs legitimitat racional – liberal
3
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Polítiques i de l’Administració
Marta Ruiz Pérez (2n curs – 1r
trimestre)
INTRODUCCIÓ I TEMA 1 – LES ARRELS HISTÒRIQUES DE
L’ACTUAL SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL I CATALÀ. RÈGIMS,
CONFLICTES I ACTORS 1808 – 1976.
El destí i la prosperitat dels països no està predeterminat per la
climatologia, recursos naturals, la situació geogràfica o el condicionant
cultural o ètnic.
(Botwsana, país sud-africà, institucions polítiques i econòmiques inclusives
després forjant un règim democràtic, estable i sense guerres internes ni
amb l’exterior).
Depèn de la política, dels líders, de les elits, de les institucions.
Això és rellevant en tots els períodes històrics.
El que realment importa són les institucions, tant en el seu
tipus i disseny, com en la seva qualitat i desenvolupament.
Les institucions (inclusives o extractives):
1. Inclusives
Creen incentius
Generen oportunitats
Determinen les polítiques públiques redistributives i d’innovació
I si són obertes a la majoria, faciliten el progrés econòmic i el
benestar col·lectiu
O inversament,
1. Extractives
Si són controlades per unes elits (extractives) dificulten el
progrés
1
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
,Política Espanyola i Catalana Grau en Ciències
Polítiques i de l’Administració
Marta Ruiz Pérez (2n curs – 1r
trimestre)
No creen incentius ni oportunitats
Mantenir l’statu quo de les pròpies elits i perpetuen la pobresa i
les desigualtats
Assolides les institucions inclusives, els Estats entren en una espiral creativa
i ascendent, denominat cercle virtuós.
Les institucions s’autoimposen sistemes de control contra una eventual
involució cap a institucions extractives.
Els cercles viciosos creen forces poderoses dirigides a perpetuar les
institucions extractives.
La història no determina el destí i els cercles viciosos no són irrompibles
Malgrat tot, són resistents.
Creen un procés de retroalimentació negativa en el que les institucions
polítiques extractives forgen institucions econòmiques extractives que, al
seu torn, creen la base per a la persistència d’institucions polítiques
extractives.
La perpetuació en el poder de las elits extractives motiva i alhora facilitarà
mantenir les coses com estan.
Bloquejant el creixement i evitant que la societat millori les seves
condicions.
Això últim requeriria canviar les institucions de manera inclusiva, repartir el
poder.
Obra: Democràcia incompleta, Vicenç Navarro.
Sistema electoral, en la pràctica discrimina les esquerres.
Monarquia, no rendeix comptes, com altres monarquies europees.
Absència de condemna explícita del franquisme, com el parlament italià,
alemany o francès respecte al règim col·laboracionista de Vichy.
2
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
, Política Espanyola i Catalana Grau en Ciències
Polítiques i de l’Administració
Marta Ruiz Pérez (2n curs – 1r
trimestre)
Escassetat d’instruments mediàtics de centre - esquerra o esquerra.
Propostes realitzades per partits de centre - esquerra o esquerra a la UE
apareixen com a radicals a Espanya.
La informació que ens arriba ho fa més esbiaixada cap a la dreta (cries in
Santiago Armesilla).
I. ELS GRANS PROBLEMES DELS SISTEMES POLÍTICS A ESPANYA
1812 – 1978
- Conflictes de legitimitat
- Dèficits d’integració política
- Mecanismes d’exclusió política
- Manca d’estructures de connexió societat – estat
I. L’ANTAGONISME POLÍTC A ESPANYA (1812 – 1936)
- Els eixos del conflicte polític
- Els pols de l’antagonisme
Les grans clivelles: la qüestió monàrquica, la qüestió social, la qüestió
social, la qüestió religiosa i la qüestió nacional.
CONFLICTE DE LEGITIMITATS
Conflicte de legitimitats present a tot el període 1814 – 1978 (amb
formulacions diverses):
Legitimitat tradicional – religiosa vs legitimitat racional – liberal
3
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
