BLOC 1 : Laura Alcaraz Martínez. Júlia Bonet Pulido. 2n BATX C. Curs 2018-2019
1. LES ARRELS HISTÒRIQUES: PREHISTÒRIA
I EDAT ANTIGA
1.1. Diferències entre l’economia i l’organització social del Paleolític i el Neolític.
El Paleolític
Cronologia del Paleolític
Aquesta època comprèn des del 800000 aC fins al 7000/5000 aC.
Jaciments més antics i cronologia. Espècie humana. Aparició de l’Homo sapiens sapiens.Els jaciments
més antics de l’existència d’éssers humans a la península s’han trobat al jaciment de la Gran Dolina, a la
serra d’Atapuerca (Burgos). Aquestes restes daten de fa 800000 anys i gràcies a elles els antropòlegs
van poder determinar una nova espècie d’origen africà, l’Homo antecessor, amb una capacitat cranial
semblant a la nostra. Rep aquest nom degut a que és un avantpassat comú tant de l’Homo sapiens com
de l’Homo neanderthalensis. L’Homo sapiens, nascut també a l’Àfrica, era molt semblant a l’Homo
antecessor i la seva arribada a Europa es va produir fa 40000 anys.
Forma de vida dels primers grups humans: els caçadors-recol·lectors
Fonts d’alimentació
Els primers grups humans eren depredadors, és a dir, s’alimentaven del que caçaven (majoritàriament
animals de clima fred: bissonts, cérvols, etc.), pescaven i recolectaven.
Habitatge
Eren nòmades, ja que, per aconseguir l’aliment havien de desplaçar-se per seguir els ramats d’animals o
bé per evitar condicions climàtiques desfavorables. En la primera etapa, habitaven en abrics de les
roques i campaments a l’aire lliure. Llavors, quan ja coneixien el foc, començaren a viure en coves.
Eines
Les eines que empraven eren molt bàsiques i estaven fetes principalment de pedra tallada (sílex), os i
banya. En l’inici eren còdols colpejats per obtenir un tall i bifaços; més tard empraren els instruments
de sílex (raspadors, puntes, ganivets...) que mostren una certa especialització i, finalment, feien eines de
menor mida amb ossos i banyes. Els vestits eren de pell i pèl.
Organització social
En quant a l’organització social, era col·lectiva i vivien en petits grups o bandes encara no
jerarquitzades ni dividides clarament per realitzar els diferents treballs.
Naixement de les primeres formes artístiques
Durant el Paleolític Superior apareix l’art rupestre (gravats) i l’art moble (escultura).
El Neolític
Cronologia del Neolític
S’inicia el 7000/5000 aC i finalitza el 3000 aC. Es divideix principalment en Neolític inicial i Neolític
ple.
Origen del Neolític
El seu origen es troba en la difusió per les costes mediterrànies de corrents culturals procedents del
Pròxim Orient i també de l’evolució de les cultures autòctones en contacte amb aquestes noves
influències.
1
, BLOC 1 : Laura Alcaraz Martínez. Júlia Bonet Pulido. 2n BATX C. Curs 2018-2019
Extensió del Neolític per la Península
Durant la primera fase, el Neolític peninsular es va desenvolupar fonamentalment al voltant del
Mediterrani i, sobretot, a la costa valenciana, encara que també són rellevants les zones de Màlaga i
Tarragona. En la segona etapa, es va estendre per l’interior de la Península, amb assentaments a les
dues Mesetas, a la vall de l’Ebre i a la zona del País Basc.
Destaquen dues cultures: la cultura d’Almeria i la cultura dels sepulcres de fossa que tenien un
desenvolupament tecnològic i cultural més accentuat.
Formes de vida
Fonts d’alimentació. Habitatge.
Pel que fa a les formes de vida, la font d’alimentació es basava en l’agricultura (blat, ordi, lleguminoses) i
la ramaderia (ovelles i cabres), fet que promovia una vida sedentària, primer en coves i llavors en
poblats estables.
Eines
Les eines passaren a ser de pedra polida i estaven destinades a les feines agrícoles (destrals, falçs...).
Començaren a treballar la ceràmica cardial, anomenada així per la seva decoració amb petxines de
mol·lusc i emprada per emmagatzemar aliments i líquids, els teixits i la variscita, amb la qual feien
ornaments.
Enterraments
Per primer cop, a la cultura d’Almeria, proliferen les sepultures organitzades en necròpolis on els
difunts s’acompanyaven amb un aixovar funerari (objectes de valor que s’enterren al costat d’un mort:
ceràmica, armes, joies, teixits, objectes màgics...) que depenia de la seva riquesa. A la cultura dels
sepulcres de fosa, els difunts eren enterrats en fosses excavades a terra, en cistelles o sepulcres de
corredor, acompanyats d’un aixovar funerari.
Organització social
Gràcies als aixovars funeraris, tenint en compte els graus de riquesa, és visible l’aparició d’una
jerarquització social resultat d’una organització del treball més diversificada.
Activitats econòmiques complementàries.
A més, els homes del Neolític s’iniciaren en el comerç a llarga distància, en la navegació i en la mineria.
D’aquesta tercera activitat sorgiren els ornaments de variscita, una pedra de color verd.
1.2. Diferències entre una imatge de la pintura cantàbrica i una de la pintura
llevantina en la prehistòria de la península Ibèrica.
Cavall de la cova de Tito Bustillo, Cantàbria
Cronologia, etapa, escola o estil: A l’any 12000 aC, en ple Paleolític, les pintures perteneixen a l’escola
cantàbrica.
Temàtica general: Aquestes representacions reprodueixen bàsicament tres temes: animals salvatges
com el cérvol, el bisó i el cavall; signes de caire geomètric (espirals, rectangles, punts, línies…) i mans en
positiu o en negatiu.
Característiques formals: Entre les característiques formals es troba el naturalisme perquè
reprodueixen fidelment els animals i el detallisme perquè es representen les crineres, les peüngles, les
banyes, el morro…; estan plens de detalls i es pot identificar perfectament l’animal, el sexe… Una altra
característica és l’intent de profunditat perquè aprofitaven els sortints de les roques per pintar els
animals.
2
1. LES ARRELS HISTÒRIQUES: PREHISTÒRIA
I EDAT ANTIGA
1.1. Diferències entre l’economia i l’organització social del Paleolític i el Neolític.
El Paleolític
Cronologia del Paleolític
Aquesta època comprèn des del 800000 aC fins al 7000/5000 aC.
Jaciments més antics i cronologia. Espècie humana. Aparició de l’Homo sapiens sapiens.Els jaciments
més antics de l’existència d’éssers humans a la península s’han trobat al jaciment de la Gran Dolina, a la
serra d’Atapuerca (Burgos). Aquestes restes daten de fa 800000 anys i gràcies a elles els antropòlegs
van poder determinar una nova espècie d’origen africà, l’Homo antecessor, amb una capacitat cranial
semblant a la nostra. Rep aquest nom degut a que és un avantpassat comú tant de l’Homo sapiens com
de l’Homo neanderthalensis. L’Homo sapiens, nascut també a l’Àfrica, era molt semblant a l’Homo
antecessor i la seva arribada a Europa es va produir fa 40000 anys.
Forma de vida dels primers grups humans: els caçadors-recol·lectors
Fonts d’alimentació
Els primers grups humans eren depredadors, és a dir, s’alimentaven del que caçaven (majoritàriament
animals de clima fred: bissonts, cérvols, etc.), pescaven i recolectaven.
Habitatge
Eren nòmades, ja que, per aconseguir l’aliment havien de desplaçar-se per seguir els ramats d’animals o
bé per evitar condicions climàtiques desfavorables. En la primera etapa, habitaven en abrics de les
roques i campaments a l’aire lliure. Llavors, quan ja coneixien el foc, començaren a viure en coves.
Eines
Les eines que empraven eren molt bàsiques i estaven fetes principalment de pedra tallada (sílex), os i
banya. En l’inici eren còdols colpejats per obtenir un tall i bifaços; més tard empraren els instruments
de sílex (raspadors, puntes, ganivets...) que mostren una certa especialització i, finalment, feien eines de
menor mida amb ossos i banyes. Els vestits eren de pell i pèl.
Organització social
En quant a l’organització social, era col·lectiva i vivien en petits grups o bandes encara no
jerarquitzades ni dividides clarament per realitzar els diferents treballs.
Naixement de les primeres formes artístiques
Durant el Paleolític Superior apareix l’art rupestre (gravats) i l’art moble (escultura).
El Neolític
Cronologia del Neolític
S’inicia el 7000/5000 aC i finalitza el 3000 aC. Es divideix principalment en Neolític inicial i Neolític
ple.
Origen del Neolític
El seu origen es troba en la difusió per les costes mediterrànies de corrents culturals procedents del
Pròxim Orient i també de l’evolució de les cultures autòctones en contacte amb aquestes noves
influències.
1
, BLOC 1 : Laura Alcaraz Martínez. Júlia Bonet Pulido. 2n BATX C. Curs 2018-2019
Extensió del Neolític per la Península
Durant la primera fase, el Neolític peninsular es va desenvolupar fonamentalment al voltant del
Mediterrani i, sobretot, a la costa valenciana, encara que també són rellevants les zones de Màlaga i
Tarragona. En la segona etapa, es va estendre per l’interior de la Península, amb assentaments a les
dues Mesetas, a la vall de l’Ebre i a la zona del País Basc.
Destaquen dues cultures: la cultura d’Almeria i la cultura dels sepulcres de fossa que tenien un
desenvolupament tecnològic i cultural més accentuat.
Formes de vida
Fonts d’alimentació. Habitatge.
Pel que fa a les formes de vida, la font d’alimentació es basava en l’agricultura (blat, ordi, lleguminoses) i
la ramaderia (ovelles i cabres), fet que promovia una vida sedentària, primer en coves i llavors en
poblats estables.
Eines
Les eines passaren a ser de pedra polida i estaven destinades a les feines agrícoles (destrals, falçs...).
Començaren a treballar la ceràmica cardial, anomenada així per la seva decoració amb petxines de
mol·lusc i emprada per emmagatzemar aliments i líquids, els teixits i la variscita, amb la qual feien
ornaments.
Enterraments
Per primer cop, a la cultura d’Almeria, proliferen les sepultures organitzades en necròpolis on els
difunts s’acompanyaven amb un aixovar funerari (objectes de valor que s’enterren al costat d’un mort:
ceràmica, armes, joies, teixits, objectes màgics...) que depenia de la seva riquesa. A la cultura dels
sepulcres de fosa, els difunts eren enterrats en fosses excavades a terra, en cistelles o sepulcres de
corredor, acompanyats d’un aixovar funerari.
Organització social
Gràcies als aixovars funeraris, tenint en compte els graus de riquesa, és visible l’aparició d’una
jerarquització social resultat d’una organització del treball més diversificada.
Activitats econòmiques complementàries.
A més, els homes del Neolític s’iniciaren en el comerç a llarga distància, en la navegació i en la mineria.
D’aquesta tercera activitat sorgiren els ornaments de variscita, una pedra de color verd.
1.2. Diferències entre una imatge de la pintura cantàbrica i una de la pintura
llevantina en la prehistòria de la península Ibèrica.
Cavall de la cova de Tito Bustillo, Cantàbria
Cronologia, etapa, escola o estil: A l’any 12000 aC, en ple Paleolític, les pintures perteneixen a l’escola
cantàbrica.
Temàtica general: Aquestes representacions reprodueixen bàsicament tres temes: animals salvatges
com el cérvol, el bisó i el cavall; signes de caire geomètric (espirals, rectangles, punts, línies…) i mans en
positiu o en negatiu.
Característiques formals: Entre les característiques formals es troba el naturalisme perquè
reprodueixen fidelment els animals i el detallisme perquè es representen les crineres, les peüngles, les
banyes, el morro…; estan plens de detalls i es pot identificar perfectament l’animal, el sexe… Una altra
característica és l’intent de profunditat perquè aprofitaven els sortints de les roques per pintar els
animals.
2
