BLOC 2: LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LES ARTS
Asignatura: C.A.M.
, ÍNDEX
L’estatus de l’artista
La remuneració de l’artista
Els tractats
L’artista intel·lectual inspirat
La remuneració de l’artista i la relació amb els mecenes
Ticià i la cort espanyola
L’estatus de l’artista a espanya
L’Acadèmia
Acadèmies a espanya
Acadèmies oficials
La importància de l’acadèmia
El debat “sur le coloris”, o entre poussinistes i rubensians
LA QUERELLA DE LES DONES
PRIMERES DONES ARTISTES DOCUMENTADES
EL NU I LA POLÍTICA SEXUAL DE L’ERA MODERNA
LA PINTURA MITOLÒGICA
L’ACADÈMIA NEOPLATÒNICA FLORENTINA
L’ESCOLA VENECIANA I LA DESVINCULACIÓ DEL NU FEMENÍ DE LA MITOLOGIA
RUBENS I LA DECORACIÓ DE LA TORRE DE LA PARADA DE FELIP IV 1636-39
LLEGENDA:
- Blau fosc: frases importants
- Blau clar: cites o aclariments
- Verd fosc: dates o localitzacions
- Lila: artistes o obres
- Negre: text
- Vermell: paraules clau
, L’ESTATUS DE L’ARTISTA
ELS GREMIS
Disciplines que s’estudiaven a
• Imprescindible afiliar-se per exercir. l’Edat mitjana.
• Regulen la vida professional i personal dels membres Arts liberals:
• Sovint apleguen vàries professions:
o Pintors/farmacèutics (pels pigments naturals) • Arts trívium: gramàtica,
o Escultors/ orfebres retòrica, dialèctica.
o Arquitectes/ picapedrers • Arts quadrívium:
aritmètica, geometria,
astronomia, musica.
LA REMUNERACIÓ DE L’ARTISTA Arts liberals =producte del
pensament o de l’intel·lectual
• Contracte d’encàrrec previ a la realització d’una pintura, supervisat pel gremi.
• Criteris per establir el valor d’una pintura: Arts mecàniques= treball manual,
o Mides de l’obra acció o esforç físic (arquitectura,
o Quantitat de colors pintura i escultura). Artesans
o Nombres de jornades laborals empleades per realitzar-la
o Nombres de figures
Nicolà Pisano, Púlpit del Baptisteri de Pisa, 1259-60. Va ser el primer que va signar la seva
obra:
“Hoc opus insigne sculpsit Nicola Pisanus.”
Els artistes del renaixement porten un procés reivindicatiu que tenia com a objectiu trencar
l’estatus que havien heretat de l’Edat Mitjana.
• Trencar amb el monopoli dels gremis, que ho controlen tot i no deixen solta la llibertat
artística.
• Elevar la pintura, escultura i arquitectura a la categoria d’arts liberals. Demostrar que
l’art i la ciència es necessiten.
• S’estableix una nova relació artista-mecenes. Volen un nou sistema de remuneració,
el preu ho decideix l’artista.
Filippo Brunelleschi, cúpula. 1419-36. diam 46m, altura 108m. Florència, Santa Maria del Fiore.
Per mides s’assemblen a la cúpula del Panteó de Roma. L’any 1418 es convoca un concurs
per la realització de la cúpula. Brunelleschi guanya amb la seva idea de la doble cúpula. Però
era membre del gremi d’arquitectes, amb qui té moltes diferencies. Comencen a pressionar-
lo per fer-ho en equip, i ell ho volia fer sol. El 1434, Brunelleschi, es nega a renovar la seva
afiliació i deixa el gremi, de manera que es detingut, empresonat com un any més o menys.
Ningú no pot acabar la cúpula, de manera que es necessari que l’alliberin. Acaba la cúpula i
mai torna al gremi. Es el primer artista que exerceix fora del circuit del gremi.
Hospital dels innocents. Estableix la relació entre art i ciència, demostrant-ho. Calcula la
distancia entre les columnes (1 braç florentí = 58,4cm)
utilitzant 10 braços, que és també l’alçada de les
columnes. L’alçada de les finestres es de 5 braços igual
que l’altura dels arcs. Tot quadra perfectament
matemàticament, tal com es treballava a l’època
clàssica.
Santo Spirito. Entre columna i paret a les naus laterals sempre hi ha una distancia d’11 braços, i la nau central es el doble, 22
braços.
Asignatura: C.A.M.
, ÍNDEX
L’estatus de l’artista
La remuneració de l’artista
Els tractats
L’artista intel·lectual inspirat
La remuneració de l’artista i la relació amb els mecenes
Ticià i la cort espanyola
L’estatus de l’artista a espanya
L’Acadèmia
Acadèmies a espanya
Acadèmies oficials
La importància de l’acadèmia
El debat “sur le coloris”, o entre poussinistes i rubensians
LA QUERELLA DE LES DONES
PRIMERES DONES ARTISTES DOCUMENTADES
EL NU I LA POLÍTICA SEXUAL DE L’ERA MODERNA
LA PINTURA MITOLÒGICA
L’ACADÈMIA NEOPLATÒNICA FLORENTINA
L’ESCOLA VENECIANA I LA DESVINCULACIÓ DEL NU FEMENÍ DE LA MITOLOGIA
RUBENS I LA DECORACIÓ DE LA TORRE DE LA PARADA DE FELIP IV 1636-39
LLEGENDA:
- Blau fosc: frases importants
- Blau clar: cites o aclariments
- Verd fosc: dates o localitzacions
- Lila: artistes o obres
- Negre: text
- Vermell: paraules clau
, L’ESTATUS DE L’ARTISTA
ELS GREMIS
Disciplines que s’estudiaven a
• Imprescindible afiliar-se per exercir. l’Edat mitjana.
• Regulen la vida professional i personal dels membres Arts liberals:
• Sovint apleguen vàries professions:
o Pintors/farmacèutics (pels pigments naturals) • Arts trívium: gramàtica,
o Escultors/ orfebres retòrica, dialèctica.
o Arquitectes/ picapedrers • Arts quadrívium:
aritmètica, geometria,
astronomia, musica.
LA REMUNERACIÓ DE L’ARTISTA Arts liberals =producte del
pensament o de l’intel·lectual
• Contracte d’encàrrec previ a la realització d’una pintura, supervisat pel gremi.
• Criteris per establir el valor d’una pintura: Arts mecàniques= treball manual,
o Mides de l’obra acció o esforç físic (arquitectura,
o Quantitat de colors pintura i escultura). Artesans
o Nombres de jornades laborals empleades per realitzar-la
o Nombres de figures
Nicolà Pisano, Púlpit del Baptisteri de Pisa, 1259-60. Va ser el primer que va signar la seva
obra:
“Hoc opus insigne sculpsit Nicola Pisanus.”
Els artistes del renaixement porten un procés reivindicatiu que tenia com a objectiu trencar
l’estatus que havien heretat de l’Edat Mitjana.
• Trencar amb el monopoli dels gremis, que ho controlen tot i no deixen solta la llibertat
artística.
• Elevar la pintura, escultura i arquitectura a la categoria d’arts liberals. Demostrar que
l’art i la ciència es necessiten.
• S’estableix una nova relació artista-mecenes. Volen un nou sistema de remuneració,
el preu ho decideix l’artista.
Filippo Brunelleschi, cúpula. 1419-36. diam 46m, altura 108m. Florència, Santa Maria del Fiore.
Per mides s’assemblen a la cúpula del Panteó de Roma. L’any 1418 es convoca un concurs
per la realització de la cúpula. Brunelleschi guanya amb la seva idea de la doble cúpula. Però
era membre del gremi d’arquitectes, amb qui té moltes diferencies. Comencen a pressionar-
lo per fer-ho en equip, i ell ho volia fer sol. El 1434, Brunelleschi, es nega a renovar la seva
afiliació i deixa el gremi, de manera que es detingut, empresonat com un any més o menys.
Ningú no pot acabar la cúpula, de manera que es necessari que l’alliberin. Acaba la cúpula i
mai torna al gremi. Es el primer artista que exerceix fora del circuit del gremi.
Hospital dels innocents. Estableix la relació entre art i ciència, demostrant-ho. Calcula la
distancia entre les columnes (1 braç florentí = 58,4cm)
utilitzant 10 braços, que és també l’alçada de les
columnes. L’alçada de les finestres es de 5 braços igual
que l’altura dels arcs. Tot quadra perfectament
matemàticament, tal com es treballava a l’època
clàssica.
Santo Spirito. Entre columna i paret a les naus laterals sempre hi ha una distancia d’11 braços, i la nau central es el doble, 22
braços.
