TEMA 1 LES ACTITUDS
EL CONCEPTE D’ACTITUD
El concepte d’actitud es un terme d’herència Darwiniana: “L’expressió de les emocions
en els animals i en les persones.”
‘Estat de preparació’ previ a la conducta, que condiciona aquesta.
Disposició a respondre a un objecte amb cert tipus de conducta.
Resposta avaluativa global que s’activa davant un objecte.
Component comunicable de les nostres valoracions subjectives.
A mes podem destacar algunes de les respostes anticipatòries, com per exemple:
L’expressió d’ira com anticipació de l’agressió.
L’expressió de fàstic com anticipació del vòmit.
L’ADQUISICIÓ DE LES ACTITUDS (teories del seu origen)
1. L’APRENENTATGE SOCIAL (associació, reforç i imitació)
Condicionament clàssic: adquisició per associació repetida. Aprenentatge de
relacions ÷ estímuls i canviar la seua conducta en relació amb això.
Condicionament instrumental/operant: adquisició per recompensa o càstig.
Repetició de les conductes que tenen com a conseqüència una resultat positiu i
reducció de les conductes que conreen una conseqüència negativa. Ex. :
experiment del ratolí al laberint i el botó de recompensa o càstig.
Aprenentatge observacional: adquisició per imitació o modelat.
2. EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ (el paper dels agents socialitzadors)
És un procés a través del qual els humans aprenen a ser membres de la societat
internalitzant les creences, les normes i els valors d’aquesta. En aquesta procés
intervenen un munt d’agents socialitzadors que ajuden a la transmissió d’informació,
així com valors, models de conducta... Els principals agents son: la família, l’escola, els
amics, el mitjans de comunicació, grups...
3. LA COMPARACIÓ SOCIAL (validació i tendència a la uniformitat)
Tendim a comparar-nos amb els demés per saber si els nostres punts de vista són o no
correctes (quan no tenim criteris objectius per a saber-ho). En la mesura en que els
nostres punts de vista estiguin d’acord amb els d’altres similars a nosaltres
concloguem que son correctes. Canviarem d’opinió quan el nostre punt de vista no
estiga en consonància amb altre punt de vista d’una actitud dominant.
, LES FUNCIONS DE L’ACTITUD (utilitats i efectes de les actituds)
FUNCIONS MOTIVACIONALS-FUNCIONALISTA
Funció cognitiva d’orientació: serveix de guia i esquema, d’heurístic per al
judici.
Funció d’expressió identitària: diuen de nosaltres, del tipus de persona que
som.
Funció de preservació de l’autoestima: contribueix a la defensa i al
enlairament del jo (ego).
Funció d’ajust social: ens permet ser acceptats en cert grups i contextos.
ACTITUDS I CONDUCTES
1. DE L’ACTITUD A LA CONDUCTA (Accions + o – raonades)
LA TEORIA DE L’ACCIÓ RAONADA
Model general de les relacions ÷ actituds, conviccions, pressió social, intencions i
conducta (Martin Fishbein i Icek Ajzen, 1975).
Les accions es basen en les actituds individuals, per la qual cosa una teoria de l'acció
consisteix essencialment en una descripció de les actituds. D’altra banda, la informació
conductual també influeix en les actituds, ja que avaluem les nostres pròpies actituds
en forma semblant a com ho fem amb les dels altres.
En resum, podem obtindré una intenció i posteriorment una conducta a partir de les
nostres creences pròpies o de les creences nostres respecte al que altres persones del
nostre entorn pensen que deuríem de fer.
LA TEORIA DE LA CONDUCTA PLANIFICADA
Es una teoria (successió de l’anterior) que ajuda a entendre com podem canviar el
comportament de la gent. Es una teoria que prediu el comportament deliberat, ja que
aquest es pot planejar.
La successió va ser el resultat del descobriment que el comportament pareixia no ser
100% voluntari i estar baix control. Açò va donar lloc a l'addició del control del
comportament percebut. L'acció humana és conduïda per tres classes de
consideracions:
1. Creences de comportament, referides a les conseqüències del comportament
2. Creences normatives, referides a les expectatives normatives d’altres.
3. Creences controlades, creences sobre la presència de factors que poden
facilitar o impedir l'exercici del comportament.
EL CONCEPTE D’ACTITUD
El concepte d’actitud es un terme d’herència Darwiniana: “L’expressió de les emocions
en els animals i en les persones.”
‘Estat de preparació’ previ a la conducta, que condiciona aquesta.
Disposició a respondre a un objecte amb cert tipus de conducta.
Resposta avaluativa global que s’activa davant un objecte.
Component comunicable de les nostres valoracions subjectives.
A mes podem destacar algunes de les respostes anticipatòries, com per exemple:
L’expressió d’ira com anticipació de l’agressió.
L’expressió de fàstic com anticipació del vòmit.
L’ADQUISICIÓ DE LES ACTITUDS (teories del seu origen)
1. L’APRENENTATGE SOCIAL (associació, reforç i imitació)
Condicionament clàssic: adquisició per associació repetida. Aprenentatge de
relacions ÷ estímuls i canviar la seua conducta en relació amb això.
Condicionament instrumental/operant: adquisició per recompensa o càstig.
Repetició de les conductes que tenen com a conseqüència una resultat positiu i
reducció de les conductes que conreen una conseqüència negativa. Ex. :
experiment del ratolí al laberint i el botó de recompensa o càstig.
Aprenentatge observacional: adquisició per imitació o modelat.
2. EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ (el paper dels agents socialitzadors)
És un procés a través del qual els humans aprenen a ser membres de la societat
internalitzant les creences, les normes i els valors d’aquesta. En aquesta procés
intervenen un munt d’agents socialitzadors que ajuden a la transmissió d’informació,
així com valors, models de conducta... Els principals agents son: la família, l’escola, els
amics, el mitjans de comunicació, grups...
3. LA COMPARACIÓ SOCIAL (validació i tendència a la uniformitat)
Tendim a comparar-nos amb els demés per saber si els nostres punts de vista són o no
correctes (quan no tenim criteris objectius per a saber-ho). En la mesura en que els
nostres punts de vista estiguin d’acord amb els d’altres similars a nosaltres
concloguem que son correctes. Canviarem d’opinió quan el nostre punt de vista no
estiga en consonància amb altre punt de vista d’una actitud dominant.
, LES FUNCIONS DE L’ACTITUD (utilitats i efectes de les actituds)
FUNCIONS MOTIVACIONALS-FUNCIONALISTA
Funció cognitiva d’orientació: serveix de guia i esquema, d’heurístic per al
judici.
Funció d’expressió identitària: diuen de nosaltres, del tipus de persona que
som.
Funció de preservació de l’autoestima: contribueix a la defensa i al
enlairament del jo (ego).
Funció d’ajust social: ens permet ser acceptats en cert grups i contextos.
ACTITUDS I CONDUCTES
1. DE L’ACTITUD A LA CONDUCTA (Accions + o – raonades)
LA TEORIA DE L’ACCIÓ RAONADA
Model general de les relacions ÷ actituds, conviccions, pressió social, intencions i
conducta (Martin Fishbein i Icek Ajzen, 1975).
Les accions es basen en les actituds individuals, per la qual cosa una teoria de l'acció
consisteix essencialment en una descripció de les actituds. D’altra banda, la informació
conductual també influeix en les actituds, ja que avaluem les nostres pròpies actituds
en forma semblant a com ho fem amb les dels altres.
En resum, podem obtindré una intenció i posteriorment una conducta a partir de les
nostres creences pròpies o de les creences nostres respecte al que altres persones del
nostre entorn pensen que deuríem de fer.
LA TEORIA DE LA CONDUCTA PLANIFICADA
Es una teoria (successió de l’anterior) que ajuda a entendre com podem canviar el
comportament de la gent. Es una teoria que prediu el comportament deliberat, ja que
aquest es pot planejar.
La successió va ser el resultat del descobriment que el comportament pareixia no ser
100% voluntari i estar baix control. Açò va donar lloc a l'addició del control del
comportament percebut. L'acció humana és conduïda per tres classes de
consideracions:
1. Creences de comportament, referides a les conseqüències del comportament
2. Creences normatives, referides a les expectatives normatives d’altres.
3. Creences controlades, creences sobre la presència de factors que poden
facilitar o impedir l'exercici del comportament.
