TEMA 1O: CNIDARIS
1.Cnidaris: posició filogenètica
1.1 Sinapomorfies dels Eumetazous
Tenen veritables teixits. Apareixen unes característiques, com per exemple les unions adherents
fortes i unions comunicants i estretes (no apareixen en esponges). També tenen una làmina basal.
També tenen dues capes embrionàries, ectoderma i endoderma, per tant hi ha una gastrulació.
Apareixen els gens Hox, típics dels eumetazous. En aquest grup és on hi ha una diversificació dels
gens hox.
Tenen gònades organitzades. Tenen un «sistema» nerviós format per almenys una xarxa de nervis.
Parlar de sistemes pot ser una mica confús, perquè els cnidaris tenen organització tissular. Apareix
una cavitat gàstrica a diferencia de les esponges.
1.2 Radiats o celenterats
Dins els radiats tenim dos grans grups: els cnidaris i els ctenòfors.
Tots dos tipus tenen simetria radial primària i són animals diablàstics. El seu cos és el forma de sac,
on tenen una cavitat central, el digestiu, que funciona com a digestiu i com a circulatori, ja que pot
estar ramificada i fer que els nutrients arribin a les cèl·lules, per això es diu cavitat gastrovascular
(celènteron). Tenen una mesoglea gelatinosa.
2. Caràcters dels cnidaris
Són animals aquàtics, en aigua salada, però alguns poden viure en aigua dolça. Tenen simetria radial
primària. Tenen un cicle vital amb dues fases: pòlip i medusa. A vegades el cicle es pot veure
alterat i que només n'hi hagi un.
El nom de cnidaris els hi ve perquè tenen unes estructures cel·lulars que s'anomena cnido,
estructures urticants.
No tenen cefalització (no tenen cap), òrgans respiratoris ni circulatoris. Tenen una única cavitat
vascular (gastrovascular) amb un orifici, que té una doble funció, la digestió i la circulació).
3. Model d'organització corporal
Tenen una cavitat central, on trobem tres capes, l'epidermis i
gastroderma i entre aquestes té la mesoglea, amb una matriu gelatinosa
que deriva de l'ectoderma i no forma òrgans complexes. Pot estar més o
menys desenvolupada. En els pòlips és petita i en les meduses és gran.
Tenen simetria radial (eix oral-aboral), que es troba en animals que es
1
, troben en la columna d'aigua (formes pelàgiques), o que són sèssils.
3.1 Fase polip
Fase sèssil, viuen enganxats al substrat. És la fase asexual. Això fa que
hi hagi pòlips solitaris, o poden formar colònies, si es van reproduint i
no es separen els organismes. Tenen una mida petita. Tenen forma
tubular, i al ser sèssils, la boca mira cap amunt. La boca es troba a
l'hipostoma o al disc oral. Al pol aboral, que serveix per fixar-se al
substrat, tenim el disc pedi (fons dur, permet que es fixi) i la fisa,
punxa que els permet clavar-se al fons, quan el fons és tou.
Tenen una serie de plecs cap a la cavitat interior que s'anomenen septes, mesenteris, que serveixen
per augmentar la superfície.
Poden ser:
• Complets: arriben a fusionar-se amb la faringe
• Incomplets: no arriben a fusionar-se.
Filament mesentèric: en el lòbul central apareixen cèl·lules glandulars i cnidòcits (acabar
d'immobilitzar les presses). Els cilis en els lòbuls laterals afavoreixen la circulació dins la cavitat
gastrovascular. A vegades donen lloc a un filament que s'anomena acontis, que tenen un paper
important en l'alimentació i la defensa.
La faringe presenta dos solcs anomenats sifonòglif. La boca i la faringe són completament tubulars.
3.2 Fase medusa
Són formes lliures, no formen colònies, i la boca mira cap avall. La seva morfologia és menys
variable que en els pòlips. Tenen forma de paraigües, per això la part superior s'anomena ombrel·la.
La superfície externa convexa s'anomena exombrel·la, la superfície interna còncava s'anomena
subombrel·la. Tenen una boca dirigida cap abaix, que es troba al manubri, una expansió en forma
de tub, al mig de la subombrel·la. Apareixen tentacles al voltant de la ombrel·la (ombrel·lars) i al
voltant de la boca (bocals).
A la zona central tenen una cavitat gàstrica que funciona de circulatori, que connecta amb
expansions, canals que van des de la cavitat central fins a la vora de la ombrel·la , que serveix per
augmentar la superfície d'absorció i per facilitar que els nutrients arribin a totes les cèl·lules de
2
1.Cnidaris: posició filogenètica
1.1 Sinapomorfies dels Eumetazous
Tenen veritables teixits. Apareixen unes característiques, com per exemple les unions adherents
fortes i unions comunicants i estretes (no apareixen en esponges). També tenen una làmina basal.
També tenen dues capes embrionàries, ectoderma i endoderma, per tant hi ha una gastrulació.
Apareixen els gens Hox, típics dels eumetazous. En aquest grup és on hi ha una diversificació dels
gens hox.
Tenen gònades organitzades. Tenen un «sistema» nerviós format per almenys una xarxa de nervis.
Parlar de sistemes pot ser una mica confús, perquè els cnidaris tenen organització tissular. Apareix
una cavitat gàstrica a diferencia de les esponges.
1.2 Radiats o celenterats
Dins els radiats tenim dos grans grups: els cnidaris i els ctenòfors.
Tots dos tipus tenen simetria radial primària i són animals diablàstics. El seu cos és el forma de sac,
on tenen una cavitat central, el digestiu, que funciona com a digestiu i com a circulatori, ja que pot
estar ramificada i fer que els nutrients arribin a les cèl·lules, per això es diu cavitat gastrovascular
(celènteron). Tenen una mesoglea gelatinosa.
2. Caràcters dels cnidaris
Són animals aquàtics, en aigua salada, però alguns poden viure en aigua dolça. Tenen simetria radial
primària. Tenen un cicle vital amb dues fases: pòlip i medusa. A vegades el cicle es pot veure
alterat i que només n'hi hagi un.
El nom de cnidaris els hi ve perquè tenen unes estructures cel·lulars que s'anomena cnido,
estructures urticants.
No tenen cefalització (no tenen cap), òrgans respiratoris ni circulatoris. Tenen una única cavitat
vascular (gastrovascular) amb un orifici, que té una doble funció, la digestió i la circulació).
3. Model d'organització corporal
Tenen una cavitat central, on trobem tres capes, l'epidermis i
gastroderma i entre aquestes té la mesoglea, amb una matriu gelatinosa
que deriva de l'ectoderma i no forma òrgans complexes. Pot estar més o
menys desenvolupada. En els pòlips és petita i en les meduses és gran.
Tenen simetria radial (eix oral-aboral), que es troba en animals que es
1
, troben en la columna d'aigua (formes pelàgiques), o que són sèssils.
3.1 Fase polip
Fase sèssil, viuen enganxats al substrat. És la fase asexual. Això fa que
hi hagi pòlips solitaris, o poden formar colònies, si es van reproduint i
no es separen els organismes. Tenen una mida petita. Tenen forma
tubular, i al ser sèssils, la boca mira cap amunt. La boca es troba a
l'hipostoma o al disc oral. Al pol aboral, que serveix per fixar-se al
substrat, tenim el disc pedi (fons dur, permet que es fixi) i la fisa,
punxa que els permet clavar-se al fons, quan el fons és tou.
Tenen una serie de plecs cap a la cavitat interior que s'anomenen septes, mesenteris, que serveixen
per augmentar la superfície.
Poden ser:
• Complets: arriben a fusionar-se amb la faringe
• Incomplets: no arriben a fusionar-se.
Filament mesentèric: en el lòbul central apareixen cèl·lules glandulars i cnidòcits (acabar
d'immobilitzar les presses). Els cilis en els lòbuls laterals afavoreixen la circulació dins la cavitat
gastrovascular. A vegades donen lloc a un filament que s'anomena acontis, que tenen un paper
important en l'alimentació i la defensa.
La faringe presenta dos solcs anomenats sifonòglif. La boca i la faringe són completament tubulars.
3.2 Fase medusa
Són formes lliures, no formen colònies, i la boca mira cap avall. La seva morfologia és menys
variable que en els pòlips. Tenen forma de paraigües, per això la part superior s'anomena ombrel·la.
La superfície externa convexa s'anomena exombrel·la, la superfície interna còncava s'anomena
subombrel·la. Tenen una boca dirigida cap abaix, que es troba al manubri, una expansió en forma
de tub, al mig de la subombrel·la. Apareixen tentacles al voltant de la ombrel·la (ombrel·lars) i al
voltant de la boca (bocals).
A la zona central tenen una cavitat gàstrica que funciona de circulatori, que connecta amb
expansions, canals que van des de la cavitat central fins a la vora de la ombrel·la , que serveix per
augmentar la superfície d'absorció i per facilitar que els nutrients arribin a totes les cèl·lules de
2
